Conclusions DIAGNOSIS AMBIENTAL PARC COLLSEROLA UAB/DIPUTACIî

Al llarg d'aquest estudi s'han identificat i analitzat els possibles agents causants de l'elevada pressi— urban’stica que estˆ patint la serra de Collserola i les problemˆtiques que se'n deriven. En definitiva, es fa pals com el planejament urban’stic vigent ha quedat obsolet davant de les necessitats socials i ecol˜giques actuals. Aix’ doncs, concloem el segŸent:


    1. El Parc de Collserola sofreix un fort procŽs d'a•llament de la resta d'espais d'inters natural dels voltants; ja que no hi ha espais a la serra amb continu•tat natural cap a l'exterior; tan sols petits intersticis de s˜l lliure en els quals tambŽ s'urbanitza en no gaudir de cap mena de protecci—.
    2. La realitzaci— de la xarxa viˆria programada pel PGM provocaria la prdua del 12% dels boscos de ribera, i per tant, d'espais potencialment œtils per connectar hˆbitats.
    3. La serra de Collserola estˆ partida per l'eix viari i urbˆ de Vallvidrera-les Planes-la Floresta-Valldoreix-Sant Cugat; a mŽs de la penetraci— de carreteres, camins i edificacions a l'interior de l'ˆrea natural. Les infraestructures viˆries i urbanes provoquen uns impenetrables efectes barrera i s—n, per tant, els principals causants de la fragmentaci— que sofreix el parc i del trencament de
la seva continu•tat natural.
    4. El PGM va fer grans reserves de s˜l per a equipaments en zones agr’coles. En conseqŸncia, el planejament urban’stic vigent no reconeix els valors ecol˜gics de les zones agr’coles en no estar protegides per la figura del PEIN. TambŽ s˜ls agr’coles qualificats segons el PGM com a urbanitzables no programats s'han transformat en urbanitzables sense gaire dificultat.
    5. El fet de ser la serra de Collserola un espai natural amb taques de desenvolupament urbˆ difœs, unides a travŽs de grans eixos viaris, ha promogut una freqŸentaci— del parc excessiva i poc regulada.
    6. El PEPCo no ha estat capa de garantir la conservaci— de la biodiversitat atesa la destrucci— de molts hˆbitats del parc amb elevat valor ecol˜gic. A mŽs, en no promoure zones de transici— entre l'ambient urbˆ i el parc, ha estat incapa d'evitar el procŽs de fronteritzaci— que s'ha anat consolidant durant els œltims anys.
    7. El planejament urban’stic vigent no fomenta el pasturatge i el mosaic agroforestal, molt recomanables per previndre els incendis forestals. A mŽs, no es tenen en compte els espais adjacents annexionables al parc ­sobretot aquells qualificats amb clau 21­, i per consegŸent aquests espais ecol˜gicament viables esdevenen zones d'elevada pressi— especulativa i urban’stica.
    8. L'activitat cinegtica Žs un exemple de sobreexplotaci— del Parc de Collserola ja que Žs uns vuit cops superior a la recomanada.
    9. L'elevat percentatge de superf’cie del parc de propietat privada complica la realitzaci— per part dels municipis de modificacions puntuals del planejament urban’stic atesa la dificultat d'arribar a acords entre l'Administraci— i el sector privat.
    Tot i aix˜, la conscincia ambiental de la poblaci— sobre el parc creix, i es veu reflectida en l'augment de moviments socials, debats i creacions de plataformes en defensa de la serra, preocupats pels valors ecol˜gics, paisatg’stics, socials, econ˜mics i d'oci intr’nsecs al Parc de Collserola.

Propostes

Aix’ a partir de l'estudi detallat de l'espai natural de la serra de Collserola, podem enumerar un seguit de propostes encaminades a promoure un desenvolupament sostenible del parc des d'una visi— moderna i ecol˜gica del que haurˆ de ser el planejament urban’stic del futur, una eina de la societat per moldejar el territori racionalment d'acord amb les necessitats socials i ambientals d'aquest. Enumerem a continuaci— les principals propostes que afecten la totalitat del Parc de Collserola, aix’ com aquells espais que s—n potencialment zones de connexi— ecol˜gica.


    1. Morat˜ria urban’stica.
    2. Reclassificacions del PGM:
       2.1. Desclassificacions urban’stiques en l'ˆmbit municipal.
    3. Promoure l'extinci— d'urbanitzacions fora d'ordenaci—.
    4. Promoure l'extinci— del model d'urbanitzaci— dispersa / ciutat difusa.
    5. Modificar la xarxa viˆria prevista pel PGM.
    6. Ampliar els l’mits del PEPCo.
    7. Ajust del l’mit del PEIN al nou ˆmbit del PEPCo.
 8. Promoure connexions biol˜giques:
    8.1. Collserola ­ connector oriental ­Sant Lloren del Munt ­ Ordal
    8.2. Collserola ­ connector oriental ­ Sant Lloren del Munt
    8.3. Collserola ­ riu Llobregat ­ muntanyes de l'Ordal
    8.4. Collserola ­ serralada de Marina
 9. Crear la figura d'Ljrees de transici—È.
10. Crear la figura d'Çespais associatsÈ al Parc de Collserola.
11. Redacci— d'un nou Pla especial de protecci— de Collserola.
12. Inserci— de Collserola a la Xarxa Ecol˜gica Europea Natura 2000.
13. Declaraci— de parc natural.