Informe de sÝntesi dels estudis hidrogeol˛gics preparats en relaciˇ amb el projecte d'un dip˛sit controlat de residus a la pedrera Berta (esborrany)


Jes˙s Carrera
CatedrÓtic d'Enginyeria del Terreny
Universitat PolitŔcnica de Catalunya
Barcelona, 9 de juliol de 2001

Introducciˇ

L'objectiu d'aquest informe Ús presentar una breu sÝntesi dels estudis hidrogeol˛gics que s'han fet en els darrers tres anys en relaciˇ amb el possible dip˛sit controlat de residus classe II a la Pedrera Berta. EspecÝficament es presenten aquells aspectes que son mÚs rellevants de cara a avaluar si el projecte compleix la llei i, eventualment, si Ús coherent amb el seu esperit.

L'informe ha estat preparat a peticiˇ de Plataforma CÝvica per la Defensa de Collserola.

Tanmateix, l'autor no te cap lligam (econ˛mic ni de qualsevol altre tipus) amb cap de les institucions que s'oposen al dip˛sit ni amb els propietaris de la pedrera.

La metodologia de treball ha estat doble. D'un costat, s'han estudiat els documents dels treballs hidrogeol˛gics preparats per CIHS (2001), Geoservei (1998), Lloret i Ubach (1989) i FCE (2000). S'ha de dir que la sÝntesi ha estat fÓcil, donat que tots aquests treballs sˇn molt coherents. D'un altre costat, s'han estudiat les normatives internacionals al respecte, comenšant per la catalana (DMA,1997) i seguint per l'americana (USEPA,1991), la canadiense (MELP,1993) i l'europea (EC,1999).

L'informe consta de tres apartats. En primer lloc, per tal d'emmarcar els treballs hidrogeol˛gics, es revisen les normatives. A continuaciˇ, se sintetitza l'hidrogeologia. L'informe clou amb una secciˇ de conclusions.

Normativa

L'objectiu de la normativa Ús garantir que la qualitat de les aigŘes superficials i subterrÓnies en les fonts de suministre actuals o en les potencials futures no es vegi afectada pels dip˛sits de residus. Amb aquest objectiu, tots els pa´sos requereixen uns criteris geol˛gics mÝnims als indrets on es projecti emmagatzemar residus. Els criteris fan referŔncia a la permeabilitat, estabilitat, xarxa de drenatge, etc.

A Espanya, aquesta normativa Ús competŔncia de les comunitats aut˛nomes. A Catalunya, els dip˛sits estan regits pel Decret 1/1997 de 7 de gener, sobre la disposiciˇ del rebuig en dip˛sits controlats (DMA,1997). Les condicions de permeabilitat per als dip˛sits de residus de classe II s'especifiquen a l'article II de l'annex 2 i diu:

II Criteris d'Impermeabilitzaciˇ natural i artificial del vas i drenatge dels lixiviats per a un dip˛sit controlat per a residus no especials (classe II).

II-1 La formaciˇ geol˛gica sobre la qual reposi un dip˛sit controlat de classe II haurÓ de tenir una permeabilitat, mesurada en condicions de saturaciˇ, inferior o igual a 10-9 m/s en gruix d'almenys 2m.

II-2 En el cas en quŔ la formaciˇ geol˛gica no compleixi de manera natural les condicions abans esmentades i sempre que no es tracti d'una zona constitu´da per importants gruixos dels segŘents materials:

  1. Materials consolidats amb elevada permeabilitat per carstificaciˇ o per intensa fissuraciˇ.

  2. Materials porosos no consolidats tals com dip˛sits alĚluvials i planes costaneres actuals, terrasses i dip˛sits alĚluvials antics poc cimentats.

  3. Capes d'alteraciˇ superficial de materials originalment poc permeables (margues, roques Ýgnies, etc.), o bÚ,

  4. D'una zona inundable per crescudes d'un curs d'aigua relatives a un perÝode de retorn de 500 anys.

Es prendrÓ la mesura complementÓria d'impermeabilitzaciˇ artificial segŘent:

S'instalĚlarÓ una capa d'impermeabilitzaciˇ mineral sobre tot el vas del dip˛sit controlat amb un gruix mÝnim de 90 cm. I una permeabilitat inferior o igual a 5 x 10-10 m/s.

Conclusions

  1. Totes les dades disponibles sobre les granodiorites que acollirien el dispositiu apunten a que la permeabilitat Ús superior als 10-9 m/s que exigeix l'article I-1 de l'Annex 3 del Decret 1/1997 del Departament de Medi Ambient sobre la disposiciˇ del rebuig en dip˛sits controlats.

  2. La zona esta constitu´da per importants gruixos de "materials consolidats amb elevada permeabilitat per intensa fracturaciˇ". TambÚ es pot dir que les capes superficials es troben alterades. Per tant, no Ús aplicable la consideraciˇ que es fa a l'article abans esmentat sobre la possibilitat de fer servir una impermeabilitzaciˇ artificial.

  3. Finalment, tot apunta en el sentit que aquesta zona viola l'esperit contemplat a la majoria de les normatives en el sentit d'Ússer fÓcil de controlar. Fins i tot, no se sap cap a on flueix l'aigua i sembla raonable pensar que no es pugui complir el criteri de bombejar l'aigua contaminada en el cas eventual que es produeixin pŔrdues.


En resum, el dip˛sit controlat que es proposa no compleix les condicions imposades per la Generalitat ni l'esperit de totes les normatives internacionals. Es pot concloure, doncs, que no Ús adequat.

ReferŔncies




[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Collserola] á