Plataforma cívica entara defensa de Collserola
Entitats que formen era PCDC
Escuelh e descarga-te eth bàner entà hèr difusion dera campanha en tòn web
Baner firmes parc Natural

Eth web dera PCDC

http://www.collserola.org/

Informacion sus es agressions a Collserola e es praupostes des entitats que hè més de 9 anhs que lhuitem entà defenèr era serra. (sonque en Catalan)

Participa ara Marcha pera defensa de Collserola
Lhista d'informacion
Impactes a Collserola
Noticies ara Premsa
Aportacions economiques

Arregraïments

Dessenh web e foti-animacion:
Oleguer Farràs

Dessenh deth bàner:
Roger Gonzalez



Web realizada e arrevirada damb programari liure.

Firma per un emparament reau de Collserola

MANIFEST


Eth desvolopament urbanistic estofe Collserola, la cau protegir en tot declarar-la Parc Naturau e assegurar que non se urbanitzi ne un palm mès!

Collserola ei un espaci naturau excepcionau que cau preservar. Maugrat era proximitat ena ciutat de Barcelona e d'auti pòbles e ciutats deth Baish Llobregat e deth Vallès, aué encara conserve un mosaic diuèrs d’espacis forestaus, agricòles e d'ensarriades que mos permeten gaudir d’uns ambients representatius des nòsti païsatges mediterranèus e d'ua diuersitat insospitada d’espècies animaus e comunitats vegetaus.

Mès tot açò s’acabe, deuant era permissivitat urbanitzadora des administracions.

Es agressions actuaus son incompatibles damb era conservacion de l’espaci naturau de Collserola:

  • Er abús urbanitzador: S’urbanitze en totes es comunes deth entorn de Collserola en es espacis qualificadi com en resèrves de solèr per lotjaments o equipaments, especialaments en zònes agricòles.
  • Er isolament: Es consequéncies dera urbanitzacion non se limiten ara pèrda d’espaci, mas que aïllen definitivament Collserola des espacis naturals proches coma Sant Llorenç del Munt, Garraf-Ordal o era serra de Marina.
  • Era fragmentacion: Eth tunèl de Vallvidrera, es carretères d'Horta, era Rabassada, e de Molins, eth vial de Cornisa, atau coma es naui tunèls, eth tunèl d’Horta e eth tunèl centrau o de Sant Mesurar, menacen de convertir er espaci naturau de Collserola en ues taques forestaus isolades entre vials e urbanizacions.
  • Era contaminacion e era degradacion: Es cimenteres de Sant Feliu e de Montcada i Reixac, es extraccions (mina Berta deth Papiol e Sant Cugat), eth hilat electric desmesurat, era contaminacion de rieres, son qualquns des exemples que sofrís Collserola e que es administracions non solucionen.
Ei de besonh un nau marc de proteccion dera sèrra de Collserola

Ei inadmissible que per inchalhença des governants, es leis urbanistiques aplicades - eth Plan generau metropolitan (PGM) aprovat hè mès de 30 ans!- tenguen prioritat sus es plans de proteccion, com er inoperant e fèble Plan especial de proteccion de Collserola (PEPCO). Per açò non s'ature era fèbre urbanitzadora e especuladora en Collserola!
Eth nau marc de proteccion que viem reclamant cau que garantisque que Collserola continue estant un espaci natural privilegiat.

L’anteriora govèrn dera Generalitat, tot e auer-se comprometut publicaments a declarar Parc naturau Collserola l’agost de 2005, non ac a hèt. S’a enganhat era ciutadania. Mès òc que s'a aprovat naues promocions immobiliàries e accions agressives per Collserola.

Ei urgent declarar Collserola Parc Natural

Se vòs hèr pression entà artènher aguest Parc Natural realament protegit, unís-te ath manifèst.
Entitats promotores:
Federació Ecologistes de Catalunya Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius Agrupació en defensa de l'entorn Alnus Associació Cerdanyola Via Verda Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona DepanaEl senglar verd de Vallvidrera
Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola